/ Ajuntament
Divendres, 19 d'octubre de 2018
Localitzat el possible cos de l'única dona entre les 14 víctimes documentades a la fossa de Calvià
Joana Vaño, de 50 anys, va ser assassinada en ses Planas, en el terme municipal, i enterrada el 2 d'octubre de 1936
Aquest dijous 18 d'octubre, set dies després que s'inicià l'exhumació de la fossa de Calvià, s'ha localitzat el possible cos de l'única dona entre les catorze víctimes de la Guerra Civil que es té constància documental que encara estan enterrades a en el cementiri municipal. El cos trobat seria el de Joana Vaño Morales, de 50 anys, assassinada a ses Planes, al terme municipal de Calvià, al km 15 de la carretera Palma-Calvià, i enterrada en el cementiri el 2 d'octubre del 1936, segons causa judicial. Precisament, ella i la seva parella, Ramon Fuster, desaparegueren plegats a principis d'aquell mes d'octubre. Ell fou assassinat el dia 11 d'octubre d'aquell any a Son Pardo, a Palma, i l'enterraren en el cementeri de Palma, segons la causa judicial, al forat núm. 9.És la primera de les catorze víctimes que hi resten que s'han trobat en la intervenció de la fossa de Calvià.
De la vintena de víctimes amb noms i llinatges que es té constància que s'hi varen enterrar, en l'actualitat en quedarien catorze d'identificades, després que sis cossos fossin trets; però es calcula que hi podria haver més víctimes. Que el cos localitzat sigui el d'una dona, quan es té constància documental només d'una, i el fet que el cos s'ha localitzat sense baül, boca avall, són indicis prou suficients que es tracta d'una víctima de la repressió feixista. També perquè el cos ha estat trobat on els testimonis escrits i orals ho indicaven. A més, la descripció de l'autòpsia del cos, del que es té constància que va ser trobat assassinat el 2 d'octubre del 1936, encaixa amb la investigació de camp que s'ha fet.
En el cementiri de Calvià estan documentades fins a sis fosses, localitzades en dos punts, les anomenades fosses de terra, a la part esquerre de l’entrada al cementiri vell, i en el passadís central del recinte, on hi ha petites fosses amb capacitat cada una per a tres cossos. La de Calvià és una de les exhumacions històricament més reivindicades per part de les famílies de víctimes de la repressió franquista i de les associacions memorialistes.
