/ Ajuntament
Dimecres, 25 de novembre de 2020
25 N: CALVIÀ DIU NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
Calvià s'ha fet sentir ben fort en l'acte de Desig, rebuig i record de les dones assassinades el 2020 per les seves parelles o exparelles, amb motiu del 25 N Dia Internacional per l'eliminació de la violència cap a les dones. Com tots els actes de condemna que es realitzen a Calvià, no s'ha guardat cap minut de silenci sinó que s'han llegit els noms de les dones assassinades i els seus assassins, amb l'acompanyament del so d'unes xeremies.
A l'acte, al qual han assistit l'equip de govern municipal, part del Consistori i treballadors de l'Ajuntament, ha començat a les 12 h amb una introducció del batle Alfonso Rodríguez Badal, amb intervencions de lectura de textos o de paraules improvitzades que tothom que ha volgut ha aportat i la lectura d'un manifest:
«1.074 és la xifra de dones que han estat assassinades des del dia 1 de gener de 2003 a mans d’homes. 41 dones només l’any 2020 a Espanya. 1.074 és el nombre de dones que han estat completament privades de la seva llibertat, una xifra que representa les dones que no van poder arribar a viure sense por. Que augmenta quasi per setmanes i que ens posa en risc a totes a diari, independentment de la nostra situació econòmica, de la nostra professió, de la nostra edat. Una xifra oficial que recull un patiment físic molt gran, però que deixa de banda molts altres patiments. Una xifra que augmentaria fora mesura si tinguéssim en compte a quantes de nosaltres se’ns priva de la nostra llibertat de fer, dir, sentir i ser qui som, si tinguéssim en compte quantes de nosaltres sentim por caminant pel carrer o fins i tot a la nostra llar, que augmenta quan el sentiment d’inseguretat brolla només per la condició de ser dones. Una xifra que no es pot quedar només en la violència que es manifesta de manera física i fatal, sinó que va molt més enllà, suposant una violència sexual, emocional, econòmica i psicològica.
Una xifra que, encara que sigui numèrica, no podem deixar aquí. Es tracta d’una xifra que ens representa com a dones, però també ens fa perdre la vista de la tràgica realitat que amaguen al darrera, del veritable patiment, del record d’aquestes dones, del valor de les seves vides, de les seves dificultats, dels seus recorreguts, dels seus moments d’alegria així com de les seves pors. De la por més gran que es va manifestar en la figura d’un home, no un monstre, no un psicòpata, ni un boig, que va prendre unilateralment la decisió d’acabar amb la seva llibertat.
Per això és important recordar, sobretot dies com avui, però també, sempre, que el tresor més gran que posseïm, la nostra llibertat, mai serà veritablement nostra si al món encara existeixen dones patint pel fet de ser-ho».
