Tu Ayuntamiento
La importància i problemàtica del litoral Mediterrani
Calvià: un clar exemple del declivi d'una destinació turística madur
De l'Agenda Local 21 a la gestió integral del litoral
Marc general i objectius del PILC
Els 5 objectius del PILC
Els possibles escenaris futurs
9 estratègies i 30 accions per a la recuperació i gestió sostenible del litoral de Calvià
El document final del Pla d'Acció i l'Execució de les accions
La importància i problemàtica del litoral Mediterrani
El Litoral Mediterrani segueix atraient avui en dia milions de turistes de totes parts del món, que cerquen bonança climàtica, diversitat de paisatges, riquesa cultural i serveis de qualitat.
L'impuls del turisme a les economies i qualitat de vida d'alguns països mediterranis ha estat espectacular. Malgrat això, hi ha hagut que pagar un car peatge ambiental que es va fer evident ja des de mitjans dels 70, i que va propiciar la creació del Pla d'Acció per al Mediterrani (MAP), amb l'objectiu de compatibilitzar el desenvolupament econòmic amb la conservació en el Mediterrani. El litoral és doblement fràgil davant l'expansió turística. D'una banda concentra la pressió humana en una franja relativament estreta. I d'altra banda, presenta una varietat d'ecosistemes dinàmics, complexos que són extraordinàriament fràgils davant qualsevol agressió.
Els conflictes en el litoral són elevats. Principalment els que es creen entre les diferents activitats econòmiques.
Calvià: un clar exemple del declivi d'una destinació turística madur
El municipi de Calvià es troba en la costa SE de Mallorca, en el Mediterrani Noroccidental. Amb una superfície d'aproximadament 145 km2 i gairebé 54 Km. de costa rica i diversa, és un municipi eminentment turístic amb prop de 44.000 habitants de dret , i més de 1,7 milions de turistes anuals. L'economia de Calvià està basada en el turisme de sol i platja. L'evolució econòmica, social, demogràfica i ambiental va tenir el seu origen en el boom turístic dels 60. En pocs anys es va produir un increment de l'economia del municipi, a costa d'un consum desmesurat del territori costaner. A finals dels anys 80 Calvià apareixia com una destinació turística devaluada, masificada, poc respectuosa amb el medi, amb una qualitat en l'oferta hotelera en declivi.
La tercera Línia d'Acció proposada per la AGL21: Conservar el patrimoni natural marítim i terrestre, va ser el desencadenant d'una idea que ja sorgiria amb força arran del MAP: la necessitat d'una Gestió Integral del Litoral. Aquest tipus de planificació, basat en els principis de sostenibilitat aplicats a la zona costanera, va ser exposat en la Cimera de Rio (1992), instant-se als països participants que promoguessin aquest tipus de gestió a tots els nivells administratius. Des de llavors les experiències de gestió integral del litoral han anat en augment. En el 2001, el municipi de Calvià, juntament amb la Província de Rimini (Itàlia) va obtenir finançament d'un projecte europeu LIFE Ambient (MED-COAST S-T) dedicat a desenvolupar Estratègies i eines per a un turisme sostenible en zones costaneres del Mediterrani. En el cas de Calvià, el principal objectiu d'aquest projecte va ser el de portar a terme el Pla de Gestió Integral del Litoral de Calvià (PILC).
Marc general i objectius del PILC
En el litoral de Calvià existeixen 5 hàbitats naturals diferents: 35,5 Km. de costes rocoses, 4,5 Km. de costes sorrenques, 3 salobrars, 10 illots, i 7.000 Ha. de mar litoral, considerat fins a una profunditat de 50 m.
En aquest entorn es conjuguen zones molt contrastades. D'una banda, zones molt pressionades per l'activitat turística, i per l'altra zones que presenten un grau de preservació destacable.
Els sistemes naturals de la zona costanera són els que presenten no només el major grau de degradació ambiental, sinó les pitjors perspectives de recuperació.
L'AGL21 de Calvià va permetre confirmar que ha estat l'excessiu creixement turístic i immobiliari el qual ha desbordat la capacitat de càrrega d'aquests ecosistemes.
El PILC es presenta com un pas cap a una alternativa de futur. Com a conseqüència dels resultats negatius obtinguts al portar a terme el diagnòstic del litoral de Calvià, es va plantejar la necessitat de fer una gestió sostenible del mateix, entenent-se per gestió litoral aquella que satisfà les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les pròpies.
Els components bàsics del PILC se centren en els següents conceptes:
Els possibles escenaris futurs
Plantegem dos possibles escenaris futurs per a l'any 2015, en a base a si s'haurà o no una intervenció del PILC.
-L'escenari de rehabilitació sense intervenció del PILC (ERI-PILC).
L'estat de l'escenari tendencial plantejat per al 2015, en el qual tan sols es mantinguin algunes de les iniciatives ja implantades o en fase d'experimentació de la AGL21 és desesperançador. Es registraria un augment de la antropització i un menor grau de recuperació.
L'espai que es veuria més afectat seria la costa rocosa a causa del consum de territori, que vindria donat pel ràpid creixement dels habitatges.
-L'alternativa: l'escenari de rehabilitació amb intervenció del PILC (ERI+PILC).
L'escenari de rehabilitació ERI+PILC es planteja mitjançant una projecció dels indicadors estudiats a l'any 2015, si es porten a terme totes les accions que planteja el PILC. L'objectiu d'aquest escenari no és el d'arribar al valor òptim sinó el de disminuir els riscos i corregir les deficiències observades en la mesura del possible. Si s'implantessin totes les accions proposades, es detectaria una millora en el grau de antropitçació, disminuiria el risc de degradació i augmentaria el grau de recuperació.
La recuperació seria lenta, es consideraria contraproduent intentar una ràpida recuperació pels desequilibris econòmics i socials que això pogués produir.
9 estratègies i 30 accions per a la recuperació i gestió sostenible del litoral de Calvià
El PILC proposa un total de 30 accions de recuperació i protecció , emmarcades en 9 estratègies principals que pretenen aconseguir una major sostenibilitat en la gestió del litoral de Calvià.
1. REDUCCIÓ DEL CONSUM DEL LITORAL I PAULATINA RECUPERACIÓ DEL DOMINI PÚBLIC MARÍTIM-TERRESTRE
1.1. Incrementar la potenciació de la primera residència respecte a la segona.
1.2. Modificació del PGOU per a recuperar paulatinament el domini públic marítim-terrestre.
1.3. Complir i ampliar el Pla de Esponjament del 94.
1.4. Reduir la concessió de llicències d'obra nova i fomentar la rehabilitació.
1.5. Eliminació de punts negres que impliquin un consum innecessari, o il·legal, de territori en la zona costanera.
1.6. Limitació del nombre d'amarris fixos.
2.DISMINUIR L'IMPACTE HUMÀ EN ZONES COSTANERES D'INTERÈS ECOLÒGIC
2.1. Augmentar el grau de protecció legal dels illots.
2.2. Impulsar plans de regulació de fondetjos.
2.3. Promoure un pla de vigilància i regulació d'activitats en el litoral.
3. PROMOURE LA RECUPERACIÓ I GESTIÓ NATURAL (SOSTENIBLE) DE LA COSTA SORRENCA
3.1. Evitar la regeneració artificial.
3.2. Estendre i ampliar els sistemes de retenció de sorra.
3.3. Revegetar part de les zones sorrenques per a ajudar a la retenció de sorra.
3.4. Pla d'anàlisi i si escau eliminació de barreres arquitectòniques que interfereixin amb la dinàmica litoral.
3.5. Gestió sostenible de les platges durant tot l'any.
4.PREVENIR I REDUIR LA PRESÈNCIA I IMPACTE DE RESIDUS I CONTAMINACIÓ MARINA
4.1. Millora de la depuració i increment de la reutilització de l'aigua depurada.
4.2. Pla de control i sanejament de pluvials, torrents i xarxa de sanejament.
4.3. Promoure i incentivar l'adopció de Sistemes de Gestió Ambiental.
4.4. Pla d'acció davant un eventual abocament de substàncies tòxiques o perilloses en el mar.
4.5. Pla d'eliminació de residus flotants.
5. RECUPERACIÓ DE ZONES HUMIDES
5.1. Creació d'una zona humida seminatural amb capacitat de depuració terciària en Santa Ponça.
5.2. Recuperació i ampliació de petites zones humides properes als torrents.
6. CONTROL DE PLAGUES I INVASIÓ D'ESPÈCIES EXÒTIQUES
6.1. Eliminació periòdica de plantes invasores i control poblacional de gavines i rates.
6.2. Millora en el control de residus urbans.
7. REDUIR I PREVENIR L'EROSIÓ COSTANERA I INUNDACIÓ
7.1. Pla de lluita contra l'erosió i inundació.
8. PROMOURE LA RECUPERACIÓ I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC DE LA ZONA LITORAL
8.1. Impuls del Parc Arqueològic Puig de na Morisca i millora de la gestió i difusió del patrimoni històric-artístic.
9. DIFONDRE EL CONEIXEMENT I PROMOURE L'EDUCACIÓ I LA INVESTIGACIÓ SOBRE ASPECTES RELACIONATS AMB LA SOSTENIBILITAT DEL LITORAL
9.1. Creació d'un Centre del Mar, amb funcions educatives, de museu, visites guiades, etc.
9.2. Finançament municipal per a programes d'educació ambiental en la zona costanera.
9.3. Fomentar la investigació sobre aspectes relacionats amb el litoral i la seva gestió integral.
9.4. Creació d'una guia de bones pràctiques per a la conservació del litoral.
9.5. Promoure la formació ambiental dels treballadors del litoral.
El document final del Pla d'Acció i l'Execució de les accions
La sèrie d'estratègies i accions del PILC deriven de l'estudi d'un Àrea de referència (Santa Ponça). Per la seva representativitat, la gran majoria de les accions són aplicables a tot el litoral de Calvià. No obstant això, es considera imprescindible realitzar un diagnòstic de la resta del litoral mitjançant els indicadors integrals abans de redactar el Pla d'Acció definitiu.Una vegada realitzat aquest diagnòstic total del litoral, es procediria a l'execució del pla d'acció. Aquest procés duu associada l'execució d'un pla de Seguiment i Avaluació.
