El municipi de Calvià engloba un territori on el passat s'entrellaça amb el present. Des dels primers assentaments prehistòrics fins a la influència de les grans civilitzacions. Cada racó te l'empremta de múltiples històries i conjunts de béns heretats directament de les persones que habitaren aquest territori un temps abans que nosaltres. Un patrimoni que devem comprendre, valorar, gaudir i conservar per a la seva salvaguarda. 

Queda't i descobreix les històries i el patrimoni que hem heretat dels nostres avantpassats!

Comença'm?

Edat del Bronze (1800/1600-850 aC): És l'etapa més primerenca amb restes arqueològiques en Calvià, encara que és possible que existeixin assentaments més antics encara no descoberts. Les troballes  més característiques són les construccions navetiformes, de planta allargada amb forma de ferradura, com la Naveta Alemany; i les coves funeràries, excavades a la roca, com la documentació en el Turriforme Escalonat de Son Ferrer.

Època Talaiòtica (850-650/550 aC): Després del final de l'Edat de Bronze sorgeix la Cultura Talaiòtica, que deixaria una profunda marca en el paisatge de Mallorca i Menorca. Les comunitats d'aquesta època destacaren pels seus talaiots, construccions d'una societat complexa i arrelada en l'Edat del Ferro. Moment en què el Puig de sa Morisca es va fortificar i es va emmurallar encara més amb noves torres afermant així la seguretat del lloc. Per un altre costat, el Turriforme Escalonat va acollir una nova funcionalitat a la zona superior la qual va passar a utilitzar-se per a realitzar rituals dels individus de la comunitat.

Època Postalaiòtica (650/550-123 aC): L'última fase de la prehistòria balear. Està marcada per la interacció de les comunitats indígenes amb les cultures púnica i romana (pobles colonitzadors del Mediterrani). Aquestes connexions es poden observar en diferents jaciments del nostre municipi, a destacar el Puig de sa Morisca, el Turó de les Abelles i el Turriforme Escalonat. Aquest darrer reconvertit en una necròpolis. Els canvis marcats per aquests contactes varen ocasionar un abans i un després en les comunitats indígenes fins a culminar amb la conquesta de l'illa al 123 aC pel cònsol romà Quinto Cecili Metelo.

Època Romana i Tardoantiga (123 aC - 903 dC): Darrere la conquesta romana, Mallorca i Menorca varen estar lligades a l'esdevenir de l'Imperi Romà, marcant així un llarg període d'ocupació. A Calvià tenim la Villa Romana de sa Mesquida com a construcció representativa d'aquesta cultura. Representa un assentament rural empleat per a l'extracció dels recursos dels voltants, a més de comptar amb el primer forn trobat a Mallorca dedicat a l'elaboració de ceràmica. Més tard, durant l'Antiguitat Tardana, l'illa passà a estar sota domini vàndal i bizantí. Encara que poca informació es conserva d'aquests darrers segles. 

Època Medieval Islàmica (903-1229): En aquest període es van introduir noves espècies i tècniques de cultiu que varen afavorir el llegat cultural. D'ells queden restes de sistemes hidràulics de regadiu i una gran riquesa de topònims. Cal destacar, la Font de s'Ermita a Bendinat i la Font de sa Cometa a Galatzó. A més, pel que fa a l'hàbitat, en el Puig de sa Morisca es conserven restes islàmiques al cim del turó, lloc en el qual edificaren tres habitacions d'època almohade.

Època Medieval Cristiana (1229-1492): Un dels moments més crucials de la història de Calvià va ser la conquesta de Mallorca per al rei Jaume I l'any 1229, ja que va ser en el nostre municipi on les tropes cristianes desembarcaren, marcant l'inici dels enfrontaments que canviarien per a sempre l'illa, transformant-la a un territori cristià. La conquesta va ser percebuda perquè es consolidés la figura del rei mentre els nobles i clergats s'enriquien. A més de ser la resposta a la necessitat de controlar el Mediterrani occidental. En aquest moment sorgiren les Possessions, moltes d'elles, antigues alqueries àrabs reconvertides. Cal destacar la de Galatzó i Son Vic Vell. Altres construccions significatives varen ser els Graners del Delme, lloc on es gestionava el delme i del que l'església obtenia un benefici econòmic. 

 Època Moderna (1492-1811): La història moderna de Calvià està marcada per la seva dispersió geogràfica i les dificultats de la comunicació terrestre. Malgrat això, la seva població participà en moviments històrics com les Germanies i desenvoluparen la seva pròpia dinàmica demogràfica i econòmica, com per exemple la importància de la producció d'oli en les nombroses possessions, una d'elles va ser la de Galatzó. A més, constructivament, també conservam avui dia altres edificacions rellevants del període com l'Oratori de Portals Vells o las Torres de defensa.

Època Contemporània (1811 - actualitat): Calvià ha experimentat profunds canvis socioeconòmics, influenciats tant pel context de l'illa com pel panorama nacional i internacional. Això no obstant, el caràcter distintiu dels ciutadans, basat en una economia diversificada i en una estructura social pròpia, els ha atorgat una identitat única en el transcurs dels temps moderns. L'arribada del turisme i els fenòmens de migració condicionaren una estructura territorial i una xarxa urbana amb nuclis poblacionals molt dispersos entre si. Com a reflex d'aquest moment comptam amb exemples arquitectònics destacats com l'Hotel Maricel i l'Hotel del Mar.