L'Ajuntament de Calvià sol·licita la declaració de parc natural de la zona terrestre de cala Figuera - Rafaubetx. Es tracta d'una àrea de 7,8 km2 de gran valor natural i paisatgístic que limita al sud amb les reserves marines, l'ampliació de les quals ja s'està tramitant.

L'Ajuntament de Calvià ha redactat la proposta per sol·licitar al Govern de les Illes Balears la declaració com a parc natural de la zona terrestre de cala Figuera - Rafaubetx.

El seu principal valor és que es tracta de la major zona costanera del municipi sense construir, a més de ser una de les masses forestals més grans del terme municipal i comptar amb un patrimoni natural i humà en un bon estat de conservació.

A més d'aquests importants valors naturals, l'Ajuntament ha tingut en compte, per a la sol·licitud de protecció, les amenaces i vulnerabilitats a què està o pot estar sotmesa aquesta zona, com ara l'alteració de zones sensibles a l'avifauna, els abocaments indiscriminats de residus o la degradació d'elements del patrimoni historicoartístic.

D'aquesta manera, l'equip de govern fa un pas més en la defensa del territori, un dels compromisos inclosos en l'acord d'investidura.

L'objectiu és dotar aquest espai d'una eina útil per establir usos compatibles i no compatibles a la zona, amb la finalitat d'evitar les activitats que puguin ser perjudicials o molestes a aquest entorn natural o que hi puguin produir una alteració dels recursos.

La zona, classificada com a sòl rústic protegit, va ser declarada àrea d'especial interès (ANEI) per la Llei 1/1991 del Govern de les Illes Balears. Es tracta d'un espai natural, extraordinàriament privilegiat, situat al sud del municipi, que l'Ajuntament considera que ha de ser preservat i protegit, alhora que gaudit per la ciutadania.

L'àrea proposada per a la protecció té una superfície de 7,8 km2, la qual cosa representa el 5,39 per cent de la superfície total del municipi. Delimita per la banda oest amb el nucli de població del Toro, per la banda nord amb Sa Porrassa, i per la banda de l’est amb Portals Vells. La zona sud és, en la seva major part, una costa escarpada que limita amb dues reserves marines de gran importància: la Reserva Marina de les Illes Malgrat i la Reserva Marina de l’Illa del Toro, actualment en tràmit d'ampliació.

La zona compta amb grans valors naturals, entre els quals destaquen els hàbitats que serveixen de refugi a nombroses espècies de gran importància faunística, així com un important patrimoni històric.

Elements destacats

Vegetació, flora i hàbitats d'interès

Cal destacar-ne tres zones principals, les quals, oferint característiques sobre el terreny diferents, permeten l'existència d'una àmplia varietat de vegetació. Des de la costa cap a l'interior, ens trobam primerament una vegetació típica de litoral rocós i de penya-segats; després passam a la franja del litoral on l'acció del vent i dels factors de la mar no hi tenen un impacte tan directe i on destaquen zones forestals de pineda i matoll típic mediterrani; finalment, a l'interior, ja limitant amb els nuclis de Son Ferrer i el Toro, hi trobam vegetació pròpia de zones alterades pel cultiu de secà. La vegetació predominant a la zona són les pinedes en alternança amb matolls mediterranis i terrenys de cultiu de secà.

Hi existeixen cinc hàbitats d'interès inclosos en l'annex I de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

Fauna

Cal ressaltar la importància de la fauna i la biodiversitat existents a la zona, que també ve recollida en la mateixa Directiva 92/43/CEE, i que la converteix en un refugi de nombroses espècies d’alt valor.

A la zona, catalogada com a ZEPA per la Directiva 79/409/CEE, hi podem apuntar la presència de vuit aus incloses en l’esmentada directiva. El sebel·lí (Burhinus oedicnemus), el falcó (Falco peregrinus), del qual almenys n’hi ha tres parelles reproductores, al voltant de 50 parelles de corb marí (Phalacrocorax aristotelis demarestii), i una elevada població de busqueret coallarg (Sylvia balearica), de gavina roja (Ichthyaetus audouinii) i de virot petit (Puffinus mauretanicus). A més, des de la Conselleria, el Servei de Protecció d'Espècies hi ha observat l'establiment d'una parella d’àguila peixetera (Pandion haliaetus) que nidifica a la zona. També hi trobam un gran nombre d'aus no incloses en aquesta Directiva però de gran importància ecològica: la falzia pàl·lida (Apus pallidus), el colom salvatge (Columba livia), el gorrió roquer (Petronia petronia), o la gavina vulgar (Larus cachinans). Totes aquestes aus troben llocs per nidificar en els penya-segats del litoral. També hi podem trobar mussols, òlibes, puputs, titines, mèrleres, i un llarg etcètera.

Dels rèptils que habiten a la zona cal destacar-ne els inclosos en l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE: la subespècie Podarcis lilfordi toroni, sargantana exclusiva de l’illa del Toro, i una important població de Testudo graeca (tortuga mora). Hi ha encara més diversitat de rèptils no inclosos en aquesta directiva, com ara el dragó (Tarentola mauritanica). Entre els amfibis destaca la presència de l’endèmic calàpet verd (Bufus viridis balearica).

Dels vertebrats mamífers hi destaca la presència de l'eriçó (Atelerix algirus) i de la mostela (Mustela nivalis).

Patrimoni històric

A la zona proposada per a Parc Natural s’hi troben diversos testimonis del patrimoni històric de Calvià, ja protegits i catalogats, com ara un jaciment arqueològic posttalaiòtic, un derelicte romà, les torres de defensa del segle XVI de cala Figuera i de Portals Vells, les edificacions militars de cala Figuera, de Refaubetx i del banc d’Eivissa, les pedreres i coves de marès de cala Figuera i Portals Vells, i el petit oratori del segle XV de Portals Vells.

Patrimoni paisatgístic

Atesa la seva situació geogràfica, la zona té un gran valor paisatgístic. Tot i que Calvià és un municipi amb una costa molt urbanitzada, encara hi podem trobar un territori natural com aquest sense construir, que representa un 30 % del litoral de Calvià, una zona costanera rocosa caracteritzada pels seus penya-segats i la presència d'illots, els voltants submarins dels quals estan protegits per figures com ara la de reserva marina.

Cal destacar l'alta fragilitat i vulnerabilitat d'aquesta zona, en la qual qualsevol alteració provocaria una degradació greu amb una baixa reversibilitat dels espais naturals. La major part de la península de cala Figuera i Rafaubetx té una gran intervisibilitat, això és, es tracta d’una zona molt visible des de qualsevol punt del municipi, des de la costa i des de qualsevol nucli urbà, de manera que qualsevol alteració o modificació en aquest indret influirà negativament sobre la percepció de la qualitat paisatgística del terme.