Calvià expressa el seu rebuig per l'últim cas de violència de gènere. Els treballadors de l'edifici consistorial s'han concentrat per expressar la seva condemna per l'assassinat de Salamanca.
Calvià expressa el seu rebuig per l'últim cas de violència de gènere. Els treballadors de l'edifici consistorial s'han concentrat per expressar la seva condemna per l'assassinat de Salamanca.
S'ha llegit un text de condemna per aquest últim cas esdevingut, i la concentració ha finalitzat amb una lectura d'un text per Magdalena Goldin titulat «No estic criant un mascle».
«No estic criant un mascle», per Magdalena Goldin
No estic criant una persona que no senti. Que atalli les seves emocions amb pretextos de virilitat banal. Que s'aïlli dels seus sentiments i els contingui o reprimeixi. Que no es permeti emocionar amb qualsevol cosa màgica d'aquest món per causa d'una demanda il·lògica de racionalitat. Solament pel fet de ser home. «Perquè els mascles no ploren».
No estic criant una persona que limiti la seva capacitat creativa. Que la seva imaginació tingui de topall l'estereotip cultural baronívol. Que no pugui explorar l'àrea que més li interessi per por del què diran. Que tingui armes de joguina. Que sigui valent i vagi a la guerra. Que no pugui jugar amb nines. Que no es vesteixi de rosa. Que sigui una obligació jugar a la pilota, o ser atlètic. «Perquè si no és un mascle és marieta».
No estic criant una persona que se senti superior. No necessita provar la seva força davant ningú. I molt menys exercir-la contra algú. No estic criant algú competitiu que construeixi la seva seguretat vencent l'altre.
Que utilitzi la violència física o verbal per imposar el seu ego o voluntat. «Perquè els mascles es fan respectar».
No estic criant una persona que no s'enamora. Que viu la seva sexualitat com un acte de triomf. Conquistant dones com si es tractés d'abordar-les com territori exòtic i verge en plena era colonial. Que es vinculi amb dones com a propietat privada. Que siguin percebudes com un objecte, o el fi per a la seva satisfacció individual. Que pagui per sexe. Que assetgi verbalment i físicament. No estic criant un ésser que sigui part ni còmplice de la cultura de la violació. «Perquè els mascles són dominants».
No estic criant una persona que no s'involucri amb els quefers de la llar. Que cregui que les dones estan per servir-lo. Que no sàpiga ser autònom en la seva alimentació i cures de la llar. Que no s'involucri en la criança –en el cas que vulgui ser pare– i la seva paternitat quedi reduïda a espais de recreació. No precisa ser el suport ultimatiu de la llar si així no ho desitja. «Perquè els mascles proveeixen».
No estic criant una persona que no se solidaritzi amb els altres. Que no desenvolupi la capacitat de posar-se en el lloc de l'altre. Que la seva empatia es limiti a una confraria d'homes semblants al seu ser. Que amagui les seves febleses. Que s'aïlli de la capacitat de sentir amb l'altre: ja sigui una nena, un vellet, gai, algú en situació de pobresa, malalts, animalets, etc., etc. «Perquè el mascle és fort».
No estic criant un mascle. Sinó una persona lliure. Que sàpiga estimar i tenir cura responsablement dels seus semblants i del medi ambient. Que no tingui vergonya de sentir por o compassió. Que s'emocioni fins a les llàgrimes, i que es deixi emportar pels seus sentiments. Que es vesteixi de colors i s'alegri de les coses simples. Que pugui sentir tristesa i comparteixi el que li passa. Que sigui prou fort per reconèixer les seves febleses. En definitiva, estic criant un ésser que em respecti per ser dona i no solament per ser la seva mare.
Perquè mare només n’hi ha una, però les potencials víctimes del masclisme –incloent-hi el meu fill– som tots i totes.