Calvià al día

Las Fiestas del Rei en Jaume recuperan una de sus actividades estrella, la Ópera de Calvià, una producción que nace en el municipio y que cuenta con el Coro y la orquesta de cámara de Calvià y con la dirección musical del prestigioso Xisco Bonnin.
Este año serán dos óperas de Giacomo Puccini las que configuren el programa de ópera de Calvià: Gianni Schicchi y Le Villi.
La representación tendrá lugar el miércoles 6  de septiembre a las 22 h en el Gran Casino Mallorca.
La séptima edición de esta ópera de Calvià ha sido presentada esta mañana por  la regidora de Cultura, Constantina Hernández; el director musical, Francisco Bonnín; el director de escena, Michael Capasso; el solista Alberto Arrabal; el tenor Javier Agulla y la soprano Amparo Navarro.
La Ópera de Calvià es un proyecto que lleva a cabo la Asociación Pere Josep Cañellas con el apoyo y colaboración del Ayuntamiento de Calvià y el Gran Casino Mallorca.

PROGRAMA D'ÒPERA DE CALVIÀ.

GIACOMO PUCCINI (1858-1924): LE VILLI/ GIANNI SCHICCHI

El programa d'aquesta vetllada d'òpera ens mostra l'art de Giacomo Puccini en l'òpera breu. Un Puccini no tan conegut com el de les grans òperes com La Bohème, Tosca, Madama Butterfly o Turandot entre d'altres, però igualment impactant en la bellesa de la seva música i la perfecta adequació d'aquesta amb el libretto.  Avui tendrem l'oportunitat de gaudir de Puccini en dos moments molt diferents de la seva trajectòria, ja que són 34 els anys que separen una obra de l'altra. Le Villi suposa el seu prometedor debut dins el món de l'òpera mentre que Gianni Schicchi forma part de Il Trittico, un ambiciós projecte que incloïa tres òperes en un acte de temàtiques i estils molt diferents entre si.
Le Villi s'interpretarà en versió concert i Gianni Schicchi serà escenificada.

LE VILLI (1884)

La composició de Le Villi va ser estimulada per un concurs de composició d'òperes en un acte que convocava la Editorial Sonzogno i en el què Puccini estava interessat. Com a compositor novell, no tenia influències ni poder econòmic per a triar el libreto, així que es va adaptar al que li proposaren de Ferdinando Fontana, basat en la llegenda de les Villis. Aquesta llegenda germànica (d'origen eslau) era el que s'usava en aquesta època a Itàlia en què el Romanticisme alemany, tant musicalment com en els temes de les òperes, va tenir una breu però notable influència. De fet, aquest mateix tema de les Villi és present al famós ballet Gisele d'Adam (1841). Les Villi són els esperits de les joves que han mort abans de casar-se i a les que els seus promesos no els han estat fidels. Com a venjança solen aparèixer-se als joves infidels i els fan ballar fins que cauen morts.
Giacomo Puccini no va guanyar el certamen de Sonzogno, ben possiblement per haver entregat la seva còpia de la partitura sense passar a net. La cal·ligrafia il·legible de Puccini no va facilitar les coses però el mateix libretista Fontana i el professor de Puccini, Amilcare Ponchielli, què coneixien bé l'obra pensaven que el talent del jove músic mereixia una oportunitat. Ajudats pel també compositor i libretista Arrigo Boito aconseguiren que Le Villi fos estrenada al Teatro dal Verme a Milà el 1884. A partir d'aquesta representació, Puccini va atreure l'atenció de Giulio Ricordi, l'editor musical més important i poderós de l'època. Va ser ell qui va aconsellar al compositor ampliar l'òpera i separar-la en dos actes, que és com es representa actualment.

ARGUMENT

Òpera en dos actes. L'acció transcorr a la Selva Negra (Sud d'Alemanya) en una època no determinada.

GUGLIELMO WULF, guarda forestal------------------------------------------------Baríton
ANNA, la seva filla---------------------------------------------------------------------Soprano
ROBERTO, promés d'Anna--------------------------------------------------------------Tenor
Gent del poble, Villi i Esperits-------------------------------------------------------------Cor

ACTE I

La gent del poble celebra que en Roberto, el promès d'Anna, ha heretat una gran fortuna i ha d'anar a cobrar-la a Magúncia. Ella està trista perquè s'han de separar però en Roberto li demana que no dubti del seu amor. Aquestes paraules no convencen a Anna qui té obscurs presagis. Abans de partir en Guglielmo, el pare d'Anna, entona una pregària  per a que el viatge d'en Roberto sigui un èxit. Els amics d'en Roberto l'acompanyen als límits del bosc on hi ha el camí que el durà a recollir la seva herència amb el pensament de casar-se amb Anna quan torni.

ACTE II

Un interludi (part simfònica) relata als espectadors els aconteixements: com en Roberto és seduït a Magúncia per una dona, oblidant-se de la promesa que li va fer a Anna. Anna no ho pot suportar i mor de pena.  És així com la seva ànima s'uneix a les de les Villi. Mentre en Roberto torna al poble, Guglielmo es lamenta de la sort de la seva filla i clama venjança.  Les Villi, entre les què hi ha l'esperit d'Anna, envolten a Roberto dins una dansa vertiginosa, que no comprèn, però que segueix fins que cau exhaust i mor. Així paga la seva traïció amb la vida.

REPARTIMENT

GUGLIELMO WULF.....................................Alberto Arrabal
ANNA.............................................................Amparo Navarro
ROBERTO......................................................Javier Agulló

Orquestra de cambra de Calvià
Cor de Calvià
Direcció musical.............................................Francesc Bonnín

GIANNI SCHICCHI (1918)

Òpera còmica en un acte que forma, juntament amb els drames en un acte, Il Tabarro i Suor Angelica, Il Trittico.
Puccini havia pensat en aquesta idea d'unir diverses òperes diferents en una sola obra, des de feia anys però no la va dur a terme fins a la seva maduresa. Les dues primeres òperes de Il Trittico són dos drames: Il Tabarro un drama verista contemporani on els protagonistes són estibadors al riu Sena de París; i Suor Angelica, un drama íntim sobre la vida dins un convent al segle XVII.
Gianni Schicchi suposa el contrapunt total a les obres anteriors. Primer per estar ambientada a Florència en el segle XIII i segon pel seu caràcter còmic.
L'elecció del tema per a aquesta òpera li va ser proposada pel també libretista de Suor Angelica, Giovacchino Forzano, qui es va basar en un personatge de La Divina Commedia de Dante Alighieri. Gianni Schicchi va existir realment a la Florència medieval i se sap que també es dedicava a negocis obscurs. Dante el va fer passar a la història quan el va convertir en un poblador més del seu Infern. El podem trobar en el Cant XXX, mentre Dante és al Vuitè Cercle habitat per els falsificadors de Paraules, Persones i Monedes. Amb aquests antecedents podem sospitar que a l'òpera actuarà com el que va ser: un enginyós estafador. De fet, Puccini no el retrata amb tanta negativitat com ho va fer Dante i fins i tot li dona l'oportunitat de redimir-se al final de l'òpera amb les següents paraules: Digau-me vostès, senyors si els doblers de Buoso podrien haver acabat millor. Per aquesta malifeta m'han enviat a l'infern i així sigui. ¡Amb el permís del gran pare Dante, si avui vespre s'han divertit, concediu-me vostès l'atenuant!

ARGUMENT

Òpera en un acte. L'acció trasncorr dia 1r de setembre de 1299 a la casa de Buoso Donati a Florència.

GIANNI SCHICCHI---------------------------------------------------------------------Baríton
LAURETTA, la seva filla--------------------------------------------------------------Soprano
ZITA, cosina de Buoso Donati---------------------------------------------------------Contralt
RINUCCIO, nebot de Buoso Donati i enamorat de Lauretta-------------------------Tenor
GHERALDO, nebot de Buoso Donati---------------------------------------------------Tenor
NELLA, dona de Gheraldo-------------------------------------------------------------Soprano
BETTO DI SIGNA, cunyat de Buoso-----------------------------------------------------Baix
SIMONE, cosí de Buoso--------------------------------------------------------------------Baix
MARCO, fill de Simone-----------------------------------------------------------------Baríton
CIESCA, dona de Marco--------------------------------------------------------Mezzosoprano
FAMILIARS DE BUOSO DONATI-------------------------------------------------------Cor

ACTE ÚNIC

Els parents de Buoso Donati envolten el llit a on acaba de morir, amb mostres de dolor fingides. Tots ells estan molt  interessats en l'herència que hagi pogut deixar ja que ha mort sense descendència directa. Però corre el rumor que ha deixat totes les seves possessions a un convent de monges i els familiars no estan disposats a que això passi. Quan es troba el testament i a la fi corroboren el que es temien, decideixen demanar ajut a  Gianni Schicchi. Aquest arriba a la casa de Buoso Donati amb la seva filla Lauretta, qui està enamorada d'un  nebot del difunt. Ella està tan interessada com els demés en la fortuna i no dubta en amenaçar al seu pare amb suïcidar-se si no arregla la situació. (Aquest moment correspon a la cèlebre ària O mio Babbino caro, en la que prega la intervenció del seu pare).
Finalment Gianni Schicchi troba la solució: com que a Florència encara ningú coneix la mort de Buoso Donati, Schicchi decideix suplantar-lo, vestir-se amb les seves robes i esperar dins el llit al notari per tal de canviar el testament. Quan el fals Buoso Donati dicta el nou testament davant del notari i dos testimonis, deixa la fortuna en mans de Gianni Schicchi i la seva família. Els parents de Buoso Donati no poden creure el que senten i quan se despedeix el notari, volen atacar a Schicchi plens d'ira. Però ell els engega de la casa ja que ara li pertany amb tot el dret. Només queden amb ell la parella formada per la seva filla Lauretta i Rinuccio, l'únic de la família Donati que indirectament tendrà part de l'herencia.
Els burladors han estat burlats.  Gianni Schicchi, com si fos un personatge de la Commedia dell arte, despedeix l'òpera demanant comprensió al públic.

GIANNI SCHICCHI..........................................Alberto Arrabal
LAURETTA...................................................... Amparo Navarro
ZITA..................................................................Eulàlia Salbanyà
RINUCCIO........................................................Javier Agulló
GHERARDO.....................................................Jaume Roca
NELLA...............................................................Joana Oliver
GHERARDINO.................................................Sergi Tous
BETTO...............................................................Josep Martínez
SIMONE............................................................Ivo Stanchev
MARCO.............................................................Abelardo Cardenas
LA CIESCA.......................................................Mª José Perelló
MASTER SPINELLOCCIO..............................Josep Rubio
AMANTIO DI NICOLAO................................. Feliu Prats
PINELLINO.......................................................David Llecha
GUCCIO.............................................................Antoni Cabot
BUOSO DONATI..............................................Antoni Rubio

COR DE CALVIÀ
SOPRANOS
Catalina Ferrer, Rosalina Guerrero, Joana Oliver, Francisca Paniza, Cristina Prats, Antonia Vidal, Maria Vidal, Maria Llabres i Pilar Rodriguez.
CONTRALTOS
Francisca Amengual, Humbelina Balaguer, Catalina Ballester, Ana Galiano, Rose Marie Iglesias, Carme Lopez, Magdalena Martinez, Antonia Mas, Isabel Moranta, Margalida Oliver, Maria Oliver, Rainelda Palerm, Maria Prats.
TENORS
Cristofol Piña, Feliu Prats, Sebastia Pujol, Josep Rubio, Bernat Morey.
BAIXOS
Joan Abrines, Joan Juan, David Llecha, Gaspar Servera
COL.LABORADORS
Isabel Piera, Francisca Mir, Pilar Amador, Isabel Marin, Cristina Mari, Susana Martin, Patricia Ruiz, Marti Vives, Jose Luis Noguera, Alvaro Chaves, Joan Serra, Antoni Cabot, Guillem Cerda.

Director: Damià Muñoz

DEDICAM AQUESTA FUNCIO DOPERA A EN TOMEU SANS, CANTAIRE DEL COR DE CALVIA QUE SEMPRE ESTARA ENTRE NOSALTRES.

ORQUESTRA DE CAMBRA DE CALVIA
VIOLINS
Barbara Walus, concertino; Gloria Grati, Gabriel Marti, Maria Lluisa Payeras, Andreu Pol, Ferenc Racz.

VIOLES
Marta Hatler, Lluis Oliver.
VIOLONCELS
Ibolya Rózás, Felipe Temes.
CONTRABAIX
Jozef Szafrañski
FLAUTES
Enrique Sanchez i Cati Roig.
OBOE
Jordi Miralles
CLARINETS
Eduars Bernabeu, Tomas Colomina
FAGOT
Jordi Alberti
TROMPES
Nigel Carter i Joan Barcelo
TROMPETES
Michel Herment i Cyril Pouillet
PERCUSSIO
Juan Carlos Murgui, Josep Oliver.
ARPA
Damia Muñoz

VESTUARI
Cornejo
ATREZZO
Fundacio Teatre Principal
DECORATS
Fusteria Miquel Bonnin
PERRUQUERIA I MAQUILLATGE
Maria Angels Leal
AJUDANT
Antoni Rubio
REGIDOR I AJUDANT DE DIRECCIO
Pere Joan Costa
PIANISTES CORREPETIDORS
Andrea Albertin i Franco Massaro
FOTOGRAFIA
Baltasar Moner
EQUIP DE PRODUCCIO
Magdalena Martinez, Gabriel Pallicer, Joan Rubio, Carme Lopez i Josep Rubio
PRODUCCIO EXECUTIVA
Feliu Prats
DIRECCIO ARTISTICA I COORDINACIO GENERAL
Francesc Bonnin

ESCENOGRAFIA I VESTUARI
Miquel Martorell
IL.LUMINACIO
Hector Cabot
DIRECCIO ESCENICA
Michael Capasso
DIRECCIO MUSICAL
Francesc Bonnin