L'estudi "Els ajuntaments de les Illes Balears a Internet" analitza les característiques de les 60 webs municipals amb presència a Internet com a mitjà per poder-les millorar. Aquest treball s'orienta a facilitar l'optimització del funcionament intern i extern de l'administració. Aquest estudi, realitzat pels professors de la Universitat de les Illes Balears Jaume Sureda Negre i Rubén Comas Forgas, ha estat elaborat gràcies al programa CREIX de Sa Nostra, amb el patrocini de la Fundació IBIT dins el marc de la definició del projecte Ciutats Digitals. L'objectiu consisteix a conèixer l'ús que els ajuntaments de les Illes Balears fan d'Internet com a finestra digital de l'administració local. Aquesta finalitat pot concretar-se en els objectius següents: analitzar què ofereixen els ajuntaments de Balears als ciutadans a través d'Internet, analitzar el grau de desenvolupament de les webs municipals de Balears, identificar i donar a conèixer iniciatives innovadores i de qualitat que s'estiguin portant a terme en aquest camp, tant a les Illes Balears com en altres contexts geogràfics. Segons les conclusions, des d'un punt de vista quantitatiu, la presència dels ajuntaments balears a Internet és força bona, però des d'un punt de vista qualitatiu encara es troben en una fase incipient de desenvolupament. Aquesta observació es manifesta en fets com que els ajuntaments no milloren la transparència de la gestió gràcies a l'ús de les noves tecnologies, no actualitzen els continguts, no aprofiten tot el potencial d'Internet per millorar la participació ciutadana en la "cosa pública", no promocionen el potencial turístic dels seus municipis a través d'aquesta finestra al món, etc. A partir d'aquest anàlisis els autors investigadors conclouen que: l'administració local de les Illes Balears no ha estat capaç d'adaptar-se plenament a les potencialitats d'Internet i les TIC i, a nivell general, fa un ús molt limitat de la Xarxa; i que és força preocupant que, donades les característiques pròpies de les Illes i de l'entorn econòmic en què ens movem (turisme), no s'explotin les potencialitats d'Internet en aquest camp des dels ajuntaments. El treball, com a bon treball d'investigació, no es queda tan sols en un primer anàlisi, sinó que proposa que es creï un llibre d'estil perquè els ajuntaments sàpiguen com podrien millorar les funcionalitats de les seves webs fase per fase, continuar seguint analitzant les webs, ja que Internet és un món en constant evolució i es planteja una sèrie de noves preguntes. En una segona fase, seria recomanable estudiar les vertaderes causes de l'estat de la qüestió. Per això, s'hauria de donar resposta a preguntes com: Com es va posar en marxa la web municipal?; De qui va ser iniciativa?; Qui en fa el manteniment?; Qui n'és responsable tècnic?; Qui n'és responsable polític?; Quines despeses s'hi destinen -percentatge del pressupost anual de l'ajuntament-?; Coneixen els membres del consistori les possibilitats de la Xarxa en la gestió pública?; Té l'ajuntament un programa o pla d'e-govern?; En quins principis basa l'ús d'Internet com a eina de gestió? Etc. Definir un model d'adopció de l'administració digital La Fundació IBIT, a través del projecte Ciutats Digitals, desenvoluparà un exemple d'implantació, intensiu i de qualitat, de model d'administració pública a Internet. Els pilots es realitzaran als municipis de Calvià i de Formentera. S'espera que aquest model d'administració electrònica pugui ser reaprofitat i reutilitzat per la resta de municipis per a millorar en tots els aspectes de la e-adopció, és a dir, com els ciutadans adopten les noves tecnologies com a forma de relacionar-se amb l'administració pública. L'IBIT es brinda a qualsevol suggeriment i col·laboració per a que les administracions públiques puguin treballar la seva presència i optimització de les potencials funcionalitats a Internet. | 
