Als darrers 50 anys Calvià ha canviat radicalment. Aquest canvi ha estat degut al fenomen turístic que ha modificat no solament el territori del terme sinó també la seva estructura social i demogràfica.
Context històric.
Tradicionalment, a l'hora d'analitzar el fenomen turístic a les Balears es sol distingir diferents fases que també es poden seguir per a analitzar el desenvolupament turístic de Calvià.
Abans de 1900. Els viatgers.
A n'aquesta època no es pot considerar als diferents visitants de les Illes com a turistes pròpiament. Més aviat, s'han de considerar com a viatgers que arribaven a les illes motivats pel desig d'aventura, l'interès per explorar un món i una societat diferent de la que coneixien, o fins i tot per raons terapèutiques, com fou per exemple el conegut cas de Chopin.
En aquesta fase, la publicació i difusió d'obres referides a Mallorca contribuïren a fer de l'illa un lloc de destí preferent per a molts de viatgers, il·lustrats, artistes i geògrafs. D'aquesta manera, Mallorca entra a formar part del món romàntic europeu, atrets per indrets "primitius" i misteriosos.
A 1838 s'inaugurà la línia marítima e vaixells a vapor Barcelona Palma, fet que facilità l'arribada de passatgers des de la península i l'estranger cap a Mallorca. Al 1845 es publicà la primera guia turística de Palma i ja durant la segona meitat del segle es publicaren diferents obres, que donaren a conèixer a tota Europa les singularitats geogràfiques, culturals i etnogràfiques de les Illes. Entre aquestes obres destaca la publicació del Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria titulada Die Baleares in Wort und Bild Geschildert.
Entre 1900 i 1951. Els primers turistes.
En aquesta fase es posen les bases per al futur desenvolupament turístic. De manera genera, aquesta etapa es pot dividir en dos períodes:
Entre 1951 i 1973.El turisme de masses.
A pesar de què la data clau del canvi del tipus de turisme i de l'eufòria es situa sempre als voltants del 1965, és necessari anar un poc més endarrera per entendre quines són les condicions que permeten el ràpid creixement del turisme a Mallorca i a Calvià.
La normalització econòmica d'Europa occidental, amb l'increment del nivell de vida i la generalització de les vacances ben regulades provocaren, a partir de 1960, un increment intensiu de l'afluència turística.
Juntament amb aquests factors exteriors, les Illes Balears reunien una sèrie de condicions interessants per al turisme:
En definitiva, l'increment de l'activitat turística a n'aquest període és altíssim. Unes poques dades estadístiques ens poden donar la idea d'aquest impressionant creixement: a 1960 arribaren a Mallorca 400.000 turistes mentre que a 1973 la xifra arriba als 3.500.000 i es crearen més de 140.000 places hotelers.
1973-1979. La crisi del petroli i les seves conseqüències.
La crisi internacional derivada de l'impacte dels preus del petroli dels anys 1974-79 es manifestà clarament en la demanda turística. Per afrontar aquesta situació es reduí la mà d'obra, es desplaçà als treballadors al grup de fixos discontinus i es reduí la contractació de persones eventuals i de les hores extraordinàries.
1979-1987. El segon boom turístic.
Entre aquest anys es produí el que s'ha anomenat segon boom turístic, amb un creixement de la demanda del 53%. És una fase a on es controla el creixement salarial i s'incrementa la productivitat amb la instauració de nous sistemes de serveis com per exemple el bufet lliure. És una etapa a on el creixement i els beneficis econòmics obtinguts es destinen a la construcció d'apartaments turístics i a les inversions hoteleres a l'estranger, especialment a la zona del Carib, Túnez, Mèxic o Turquia.
1988-1993. El desequilibri entre la oferta i la demanda.
La demanda turística registrà a 1988 una reducció del ritme de creixement i es contragué lleugerament en els anys 1989-1990. La baixa del volum efectiu de la demanda i l'aparició en el mercat d'un excés d'oferta com a conseqüència de les inversions iniciades als darrers anys de l'etapa anterior donà lloc a unes rebaixes en els preus de la venta que provocaren una reducció del benefici empresarial. Aquests problemes coincidiren amb una crisi econòmica generalitzada quasi a nivell mundial que tampoc afavorí la recuperació del sector.
1994-1999. El tercer boom turístic.
La sortida de la crisi de conjuntura que sofrí tota Europa, juntament amb la plena integració de l'Estat Espanyol a la Unió Europea i la situació inestable d'altres destins turístics com per exemple Egipte, Iugoslàvia o Turquia provocaren un augment de la demanda i un important creixement del sector, centrat més en l'augment de les urbanitzacions turístiques i la diversitat de serveis complementaris amb un augment des les construccions hoteleres.
Principals exemples d'arquitectura turística.
La majoria de l'arquitectura turística de Calvià presenta un valor històric i estètic baix. De totes formes es poden localitzar alguns edificis amb valors arquitectònics que mereixen una especial menció i que estan inclosos dins del Patrimoni Històric de Calvià.
